Mecanismes d'acció de la cura a través de l'aigua

- A nivell físic. Aplicant aigua per sota dels 34ºC s'obté una reacció vasoconstrictora amb efectes estimulants. Per damunt dels 36ºC, la reacció és vasodilatadora, amb efectes sedants i analgèsics. Si l'aplicació és de llarga durada, es produeix una capilarització, és a dir, s'obren territoris capil·lars que romenen habitualment tancats amb el conseqüent augment del trofisme.

D'altra banda, segons el principi d'Arquímedes, tot cos submergit en un líquid experimenta una empenta cap a dalt igual al pes del volum de líquid desallotjat. Aquesta força d'empenta depèn del nivell d'immersió podent arribar a reduccions de fins un 90% sobre el pes corporal normal si la immersió és fins al coll. Per això, la introducció en una piscina pot tornar la capacitat de moviment perduda al reduir-se el pes del segment a tractar.

Si l'activitat muscular es conserva, encara que només sigui parcialment, el pacient pot realitzar moviments a l'aigua que no li són permesos fora. Aquest principi de flotació no només facilita la mobilitat en casos de debilitat muscular sinó que permet la funcionalitat articular gairebé sense sobrecàrrega.

- A nivell químic. A la pròpia acció de l'aigua minero-medicinal (MM) com a tal, s'incorpora l'acció dels elements dissolts en ella. Així, cada aigua té els efectes propis dels seus factors mineralitzants.

L'absorció d'aquests minerals és clara quan la via d'administració és la via oral, però també s'ha constatat una absorció via tòpica a l'aplicar l'aigua en balneació (en forma de banys), xifrant-se aquesta quantitat en 20-40 gr./m2 de superfície corporal i hora d'immersió, segons estudis de Drexel i de Dubarry, entre d'altres.

Cada tipus d'aigua té unes accions i unes indicacions determinades, en funció del predomini d'un o altre mineral:

- Les aigües clorurades tenen una acció general estimulant de funcions orgàniques, com la secreció clorhídrica, motilitat gàstrica, biliar i intestinal, acció fluidificant de la bilis, etc.

- Les aigües sulfatades tenen com acció purgant (a partir de 3 gr. d’ión sulfat) i colagoga (relaxant l'esfínter d’Oddi), estimula l'activitat enzimàtica en la cèl·lula hepàtica, etc.

- Les aigües sulfurades tenen acció antiinflamatòria, probablement d'origen immunològic, i desensibilitzant, millorant la resposta anafilàctica. També presenten acció lleugerament hipoglucemiant (al potenciar l'acció insulínica), mucolítica i protectora del hepatocit (per efecte directe del component ensofrat). Les ferruginoses presenten acció antianèmica i reconstituent; les radioactives, acció sedant i analgèsica; i les oligometàliques, importants efectes diürètics.

- A nivell psíquic. Quan per fer la cura s’ha pernoctar en un centre, apareix el factor psíquic, que també influeix en l'èxit de la cura. La tranquil·litat del lloc on habitualment s'ubiquen els establiments balnearis, amb el complement de les passejades a l'aire lliure, el contacte amb persones que pateixen la mateixa patologia o la correcta regulació de l'exercici i el repòs, són factors que influeixen positivament en el tractament.

Font: Antonio Freire Magariños